dijous, 24 de març de 2011

Tanquem la paradeta?


"Sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules". (Silenci, Lluís Llach)

Fa unes quantes setmanes ens concentràrem a la plaça Major de Gandia més de 500 persones en senyal de protesta pel darrer acte de censura dels de sempre. Em referisc al tallament de les emissions de TV3 al nostre país. El PP no en té prou. De fet, mai en té prou. La seua ambició és tan desmesurada, que no pararan fins que el blau es faça amb tot el llenç i, de passada, dissimular les taques extenses de marró que darrerament traspuen a la superfície.

Perquè tanta rancúnia?, qui o què els provoca tan d’odi com per a manar callar també els ressons llunyans de veus ja silenciades? Ens volen negar la paraula a milers de valencians, el dret a expressar-nos, a parlar la nostra llengua, a escoltar la nostra música... Fins i tot els molesta que ens convertim en una minoria nostàlgica que clama per les places. Miren de forçar-nos a participar del que la politòloga alemanya Noelle-Newman deia 'espiral del silenci': Les persones observen la realitat social i perceben tendències o corrents d’opinió com a majoritàries. Aquest clima d’opinió o sentir predominant provoca que la gent es lliure a ell per por al rebuig i l’aïllament.

Així, acaben renunciant a les manifestacions de les opinions pròpies; i, d’aquesta manera, les majoritàries ho són cada vegada més i les minoritàries, cada vegada menys, i entren en una mena d’espiral silenciosa que s’engrandeix paulatinament. Els mitjans de comunicació hi contribueixen poderosament, perquè el silenci informatiu provoca la desaparició d’una part dels referents, als quals se’ls ha negat l’oportunitat de formar part de l’opinió pública.

Evidentment, dins d’aquest plantejament, TV3 ha estat considerada un perill, en no poder ser controlada, com ha passat amb Canal 9. Tot i això crec que el que més els molesta de TV3 és que des del seu naixement, fa gairebé 30 anys, ha estat un exemple de mitjà públic, amb una programació que s’ha inspirat en principis com el compromís amb els valors socials i democràtics, el pluralisme i el servei als ciutadans. I és que TV3 és una televisió plenament oberta al món que prioritza la qualitat, busca la innovació i promou un estil propi i diferenciador en els continguts.

I això posa en evidència les misèries d’una televisió pública valenciana que es caracteritza per ser tot el contrari: manipulació informativa, menyspreu per la nostra llengua, pel sector audiovisual valencià, per la cultura...

Sortosament, encara podrem seguir-la a Internet. I tampoc m’esborraran els records. La primera imatge que vaig veure és la del Josep Maria Bachs presentant el Filiprim, l'any 85 o 86. El senyor del bigot, que parlava semblant a nosaltres, però amb paraules estranyes i una cantarella simpàtica, sempre tancava el programa dient: “adéu-siau, tanquem la paradeta?”.

També recorde el mític programa Persones Humanes, presentat pel Mikimoto, amb les seves ulleres de sol; els informatius d’Àngels Barceló, Carles Francino... Als meus pares els feia molta gràcia veure el gran Toro Sentado mirar de fer-se entendre en català... TV3 sempre va estar present a la meua infantesa, i continuaria fent-ho després durant els anys que vaig estudiar Periodisme a Barcelona. I això, això, no m'ho tallaran.

PD: Dissabte 2 d’abril, a les 19 hores, la Coordinadora Comarcal Sí a TV3 ha organitzat una nova concentració a la plaça de l’Ajuntament d’Oliva. Ens hi veiem.


Article publicat a la darrera edició de la revista Safor Guia.