Una alqueria està contextualitzada, qui la descontextualitzarà ?**

"Si la democràcia no fa participar el poble dels valors de la cultura es tracta d'una democràcia malalta, segestrada per una minoria de gestors rics i incults" Josep Ballart

A hores d'ara, no sóc tan ingenu com per a creure que l'assumpció de teories proteccionistes sobre conceptes com el patrimoni, la llengua o el territori significa dur-les forçosament a la pràctica… I és que darrerament estem constatant que la divisa del progressisme es cotitza molt a la baixa... I això em decep i em dol, però sobretot em preocupa.

Molt més que l'altre terrorisme, el que em mostra les cartes, el que no amaga i presumeix com un titot del seu menyspreu cap els testimonis (materials i immaterials) que ens han llegat i que tenim l'obligació de tornar als qui vindran… Cap a aquest tipus d'inconsciència profitosa, n'estic preparat. Que tot i formar part d'un poble de posar l'altra galta, n'estic fart. Ja n'hi ha prou que ens obliguen a buscar-nos en altres teulades, a trobar-nos sota l'eixopluc d'altres sostres, mentre prostituïm casa nostra… Però, com dic, a aquesta tipologia de proxenetes, els tenim clissats, per evidents. Per contra, protegim-nos dels altres, que la traïció només ho és quan l'ha comesa algú a qui estimem…

Oh Diei ! Salva'ns dels qui han posat el patrimoni en mans de la dreta. Dels qui ara guarden silenci… I deixen fer… I esperen… I aguaiten...

Salva'ns dels qui observen, amb misteriosa complicitat, com s'hi repartiria sobre el paper el pastís de la platja de l'Ahuir. Donen el vistiplau a qui no li tremola el pols quan ordena arrabassar un racó verd autòcton 'perquè només són quatre canyes plenes de rates', al costat de les runes de Peons Caminers... I en aquests casos sempre s'hi actua amb contundència, que el ciment no és tan brut i hi cap un edifici de vuit plantes… I tots contents, els constructors i els construïts, el veïnat també.

En el cas de l'alqueria de Romaguera - com que encara no han entrat les rates, com que tampoc s'hi tracta d'un lloc de reunió per a personatges de 'dubtosa moralitat' els quals s'hi banyen mostrant públicament les 'seues vergonyes' - cal 'vestir el santo un poquito'. Així doncs, ens trobem davant d'un edifici d'escàs valor i completament descontextualitzat, en la línia d'altres construccions com les barraques que hi ha a l'entrada de València… Així, les reivindicacions de quatre rojos sentimentals (3.089 sotasignants, per a ser més exactes) no en poden frenar els propòsits urbanístics previstos, el progrés social que Santa Anna es mereix.

Potser tinga raó el líder de la Plataforma: Una vegada esborrats els nostres paisatges, després de vestir l'horta 'amb bragues de formigó', quin sentit té conservar aquestes velles construccions rurals enmig dels grans edificis ? No queda bé ! Està… DESCONTEXTUALITZAT. I la memòria… La memòria ja se sap, és selectiva i capritxosa. I si volen memòria, per això estan els museus. Tombem-la doncs, tombem-la només signen els propietaris, no siga cas que s'hi fique un grup d'okupes i tinguem que traure-los a 'garrots' com els 'peluts' eixos que s'atrintxeraren a les alqueries de La Punta (recomanem veure el documental A Tornallom)

A hores d'ara, no sé si pensar que l'alqueria de les Torres, el xalet de Monzó, la Pilarica, l'edifici Ausiàs, la Cafeteria Liberty o l'antiga Clínica Pellicer… van desaparéixer també en trobar-se descontextualitzats i si aquesta serà la sort d'altres edificis com el de Peons caminers, la guarderia Wilson, la Torre dels Pares…

Hi ha qui assegura que el senyor Mut té en la seua taula dos calaixos: Al de l'esquerra s'hi troba el misteriós catàleg d'edificis protegits, el 'salvocoducte' de molts immobles en perill d'extinció. En l'altre calaix, l'esperada revisió del Pla General. Què difícil elecció per a un govern municipal de majoria socialista !!!!

Senyor Orengo, la memòria, també és social. Què pensaria Sant Francesc de Borja en veure descontextualitzat el Palau Ducal ?
Una alqueria està contextualizada, qui la descontextualitzarà ?. El descontextualitzador que la descontextualitze... alqueriaromaguera@hotmail.es

Més informació:

Patrimoni Verd / Elements Eco-culturals
http://www.patrimoniverd.org/home.htm

** Article publicat a Safor Guia

Passejades

M’agrada passejar pels carrers del meu poble, contemplar les cases i saludar el veïnat que va amunt i avall traginant amb les seves cabòries. Mire les seues cares, els seus ulls, i si puc més endins, i fem un intercanvi de paraules banals i ens preguntem per coses que en realitat no contestem, perquè tant se val… I és que amb això ja n’hi ha prou perquè tots plegats fem un somriure i ens alegrem d’haver-nos vist. Jo, que realitze una ràpida radiografia –deformació professional- que m’aporta una idea aproximada, no tant de la realitat, com del personatge que vull reconèixer en els trets identitaris característics. Racials, de totes totes, al meu barri: per gitanos, per paios, per anglosaxons, per ‘precolombins’... No és meravellós ? I el meu veïnat que detectarà en la meua hospitalitat caldosa els símptomes del nouvingut que es pensa que arrelar i aterrar són dos verbs sinònims...

M’agrada passejar pel meu poble, sobretot els capvespres d’estiu, i tenir la sensació que els carrers i les places ens tornen a pertànyer, que es recuperen vells hàbits de comunicació considerats extingits més enllà de la frontera ‘quitranada’ on creix la vila nova... I les portes que s’obrin de bat a bat mostrant com a fruit converses delicioses, amb saboroses veus que regalimen paraules de calidesa...

M’agraden les passejades descobertes pel meu poble. Les proposades pel desaparegut Domènech Fullana, de qui em conta el meu nou amic – una altra troballa immerescuda – "que era una persona meravellosa en molts sentits. I un enamorat incondicional del Raval... Sempre àvid de conèixer més i més sobre el seu poble, i sempre gustós de compartir-ho, sense les cabòries envejoses que tan sovint traspuen en molts ‘sabuts’ investigadors". Passejades, per tant, amb pinzellades d'història i d'historietes, desconegudes per a uns, la majoria, i oblidades i/o ignorades per a altres... Ignorades com a cosa que no té valor, més enllà de l’especulador i l’immobiliari. O potser salvades "in extremis" perquè s’amunteguen en algun racó, si tenim sort i la memòria pateix la síndrome de Diògenes. Trobe encisadora la possibilitat de tastar noves sensacions allà on abans senzillament no hi olorava. Quin goig! pensar que on xafaré ara, altres hi feren camí molt abans que tu i jo... I que m’en dius d'imaginar-nos-en com i per què ? Que cada passa en realitat val per dues, perquè en té una altra que ens afegeix allò ja contat, ja succeït.... Que cada racó, ara serà redescobert...

Mentre passegem pels carrers del meu poble em recorda el nou amic les paraules de sant Pere Crisòleg: "els antics visqueren per a nosaltres, nosaltres vivim per als qui vindran, ningú no viu per a si mateix".

I dic jo, que nosaltres també haurem de deixar la nostra empremta !!!

Raül Navarro